Flor del panical.
El panical (Eryngium campestre),
que s’assembla als cards per les fulles llustroses i punxoses, pertany en canvi
a la inofensiva família de les umbel·líferes, com l’anís o la pastanaga. De les
eriçades fulles basals, emergeix una tija de mig metre carregada
d’inflorescències verdes i globulars, sobre peduncles erectes, amb bràctees
punxoses i minúscules flors de color blanc. La soca del rizoma és gruixuda i
reptant i és el que acostuma a formar part de les receptes remeieres populars.
El panical viu una mica pertot
arreu: zones boscoses, erms, camps abandonats, prats eixuts…, des de la terra
baixa fins a la muntanya mitjana, amb clara preferència pels sòls calcaris i
amb poques exigències d’humitat i fertilitat. El rizoma es recol·lecta a la tardor. Les seves propietats s’assemblen una mica a les d’altres umbel·líferes,
com el fonoll: aperitives per despertar la gana en períodes de convalescència,
diürètiques per provocar l’orina i depuratives per ajudar a eliminar líquids i
toxines a través del fetge i dels ronyons. Un tros
d’arrel penjat del coll o tocant la pell per prevenir els peus dels caminants
de les molestes ampolles és un remei clàssic popular citat per nombroses fonts.