Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris romaní. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris romaní. Mostrar tots els missatges

Foixarda: tants noms com virtuts

Flors de foixarda.

Foixarda, fuixarda, cruixillarda, escorcellada, escurcillada, cruixillada, escurciada (Globularia alypum)… són noms procedents de diferents localitats de les nostres comarques per referir-se a un petit arbust de floració hivernal que sorprèn enmig de l’aridesa vegetal d’aquesta època amb les seves coronetes blaves i brillants! Sovint tenim la creença que el nostre litoral mediterrani es comporta de la mateixa manera que les muntanyes atlàntiques i europees, desolades pel fred i la neu, ermes de floració. I tanmateix, les nostres serres calcàries, protegides per la calidesa de la costa i regades per les pluges de tardor, són recer en ple hivern d’una preciosa collita de colors: els grocs de les argelagues, els blaus de romanins i foixardes, els rosats del bruc d’hivern …


La foixarda, com demostra la gran diversitat de noms, és un arbust que crida l’atenció i, això no obstant, resulta força desconegut per a l’herbolari modern malgrat la seva reputació en temps antics per a malalties de gruix i empenta –que diria Molière. En efecte, les seves fulles o el seu extracte s’han utilitzat amb bons resultats per tractar el reumatisme articular, la gota i l’excés d’àcid úric, la diabetis, l’acidesa d’estómac, la hipertensió, etc. Cal tenir en compte que també és un bon laxant i que, per tant, cal evitar prendre-la en casos de forta diarrea. També està contraindicada en malalts amb afeccions renals o cardíaques.


Romaní: tònic i revitalitzant

Mata de romaní.



El romer o romaní (Rosmarinus officinalis) és l’arbust aromàtic mediterrani per excel·lència, tan conegut per tothom que la descripció gairebé sobra. Al·ludirem per tant a algunes fórmules de l’antiguitat que ja es feien ressò de les seves virtuts, per exemple l’elixir de joventut anomenat Aigua de la Reina d’Hongria, un destil·lat del segle xvi fet amb les alcoholatures de romaní, espígol i poniol, al qual es van atribuir grans propietats cosmètiques. De la tradició grega i aràbiga prové l’ungüent balsàmic de flors de romer i oli d’oliva, recomanat especialment contra els dolors musculars i les llagues.

La infusió de fulles i flors de romaní té propietats tòniques i estimulants dels òrgans del cos, així per via interna és útil contra l’astènia, l’esgotament, la depressió, la pèrdua de memòria, problemes de fetge, la manca d’estímul sexual… També forma part de locions per tonificar el cabell, els músculs i la pell. En algunes zones es recomana per rebaixar la pressió de la sang, però aquesta propietat és més que dubtosa i, fins i tot, podria servir just per al contrari.