Pensaments de camp: delicats i depuratius

Flor de pensament silvestre.


Tots coneixeu els pensaments, aquestes flors que comprem a la primavera en botigues i centres de jardineria per ornamentar les nostres terrasses i balcons. Potser ignoreu, tanmateix, que procedeixen d’un pensament silvestre del qual a les nostres comarques tenim una varietat (Viola tricolor ssp. arvensis). Aquest pensament de camp té les fulles i les flors més petites que els de jardí, una alçada d’un pam aproximadament, fulles ovalades i serrades i unes floretes de cinc pètals amb gran diversitat de colors (groc, blanc, lila i violeta). La forma de papallona que adopta la corol·la i les ratlles i matisos amb què els colors es degraden donen a la planta una gran delicadesa estètica.

Els pensaments de camp es fan en prats i herbassars muntanyencs i també en camps de cereals. Cal recol·lectar la planta sencera ben de matí i assecar-la amb rapidesa, a l’ombra i amb bona ventilació. La seva infusió és depurativa, astringent i cicatritzant. Serveix per curar èczemes, grans, herpes, psoriasi i altres malalties de la pell. A més de prendre-la per via interna, es pot sucar una compresa i aplicar-la sobre la zona malalta. L’únic efecte secundari, si se’n pren en gran quantitat, és que provoca en l’orina una olor una mica desagradable.



Savina: la solució abortiva de la nova llei?

Fruits de savina.



La savina que es fa al nostre territori (Juniperus phoenicea) té les fulles semblant a les d’un xiprer, però els seus fruits o gàlbuls són més petits i de color vermellós. Encara que pot convertir-se en un arbret, el port general és arbustiu i apareix disseminada en sòls pobres i secs. En serres com el Montsant es doblega i s’encongeix sobre els lloms calcaris i esquitxa el blanc de la roca de taques d’un verd molt fosc. A vegades, com a les costes de Tarragona, arriba a conformar masses boscoses de certa entitat i amb una alçada d’uns cinc metres.

La savina, ara que tothom està que trina amb la llei Gallardon, podria convertir-se en l’alternativa de l’avortament terapèutic digne. Potser hi ha qui vol tornar a les èpoques primitives en què les dones es prenien qualsevol cosa per interrompre una gestació no desitjada. En aquest sentit, la savina compliria tots els requisits: «les dones utilitzen aquest remei per avortar i solen pagar la pena de la seva detestable culpa, perquè quasi sempre exciten tan horrible flux de sang que es converteixen en tomba del fill a qui van intentar treure la vida». Frases que pertanyen a un text antic podrien incloure’s ara en el text de la nova llei. A part d’aquest ús perillosíssim, els fruitets de la savina han estat objecte de pràctiques esotèriques ben curioses: eliminar les berrugues del cos. Les referències existeixen en pobles ben diversos, especialment del País Valencià, i solen coincidir en una pràctica ritual: agafar tants gàlbuls de savina com berrugues, amagar-los sota una pedra en algun camí per on no s’hagi de tornar a passar i deixar que mentre els gàlbuls s’assequin ho facin igualment les indesitjables berrugues.