Làmpsana.
La làmpsana (Lapsana
communis) és una herba que creix en les nostres
comarques de forma espontània, en els camps de conreu de regadiu, a la vora
dels camins i en les clarianes dels boscos. Pertany a la família de les
compostes i s’assembla als típics lletsons de flors grogues, però una mica més
alta i ramificada. Les fulles són tendres i retallades, i tant elles com la
tija estan recobertes de pèls suaus. El seu gust és una mica amargant i, com el
dent de lleó, es pot consumir com a verdura i en amanides depuratives.
En la medicina antiga es feia servir per a les dones a les quals se’ls
tallava la llet, així com per curar les fissures dels pits en el temps de
lactància, d’ací la major part de noms populars: hierba pezonera en
castellà, herbe aux
mamelles en francès, etc. Actualment es comercialitzen sucs i tintures
emol·lients per estovar les congestions i inflamacions. El seu suc s’ha
utilitzat per rebaixar els nivells de sucre en la sang. També se’n fan pomades
o cataplasmes per ajudar a cicatritzar ferides, llagues i talls.
