Mata de fonoll marí.
El fonoll marí
(Crithmum maritimum) és una herba crassa i halòfila, d’un parell de pams, amb
les arrels ben arrapades a les esquerdes de la roca, que creix en els
penya-segats calcaris del nostre litoral. Les plantes crasses són aquelles que
tenen fulles i tiges carnoses, grosses i plenes de suc. Les halòfiles són
aquelles que tenen apetència pels ambients salabrosos i que gràcies a un eficaç
sistema d’osmosi, acumulen sal en els seus teixits per evitar que l’ambient
salí on es desenvolupen les acabi assecant. Amb aquestes característiques, el
fonoll marí assoleix un gust molt particular, una mica salat, una mica anisat,
una mica amargant, que no deixa indiferent a qui el tasta. A finals d’estiu, els
peduncles florals aixequen uns paraigüets d’una vintena de radis, amb petites
flors groguenques.
És una planta que acumula sals minerals marines
de gran valor per a la salut, com el iode i el brom, essències aromàtiques i
vitamina C. En èpoques amb manca de fruita i en oficis com el de mariner, el
seu consum era útil per evitar l’escorbut, malaltia provocada per un dèficit de
vitamina C. Els bocins de fulles i tiges fresques es poden consumir en aquesta
mena d’amanides variades que tan feliçment s’han posat de moda (amb créixens,
ruques, canonges, endívies…). Adobades
en sal i vinagre poden acompanyar els cogombrets per fer un exòtic aperitiu. En
alguns pobles es posen al seitó en salmorra i a les olives, per donar-los el
seu especial aroma anisat, tal com es fa amb la farigola o la sajolida. Consumit de qualsevol d’aquestes maneres, el
fonoll marí és aperitiu, tònic, mineralitzant i diürètic.
