Mata d’herba gatera.
La nepta o
herba gatera (Nepeta cataria) és una herbàcia que, per la forma i l’olor de les
fulles i flors, recorda vagament la menta, però les fulles són més amples i
triangulars i l’aroma menys delicada. S’escampa fàcilment a través dels seus
rizomes. Les flors formen llargues espigues, amb petites corol·les labiades de
color púrpura i blanc. Quan es refrega amb les mans escampa una olor aspra i
forta, una mica mentolada. Aquesta olor té la particularitat d’exercir sobre
els gats una atracció irresistible que els incita a refregar-s’hi amb
sensacions gairebé orgàsmiques. Apareix de forma erràtica, enmig de runes, murs
de castells, pobles abandonats, entorns de monestirs… potser escapada
d’antigues masies i jardins monàstics on la seva presència estava assegurada.
No és una planta autòctona, ja que procedeix de la Mediterrània oriental.
Mentre que els
rizomes tenien fama de provocar excitació i fúria si eren mastegats, la infusió
de les fulles i flors ha estat considerada gairebé com una panacea. «La nepta
tot mal repta», diu el refrany. Serveix per calmar el nerviosisme i l’insomni.
També forma part de preparacions per combatre la tos i la bronquitis. Cura
el mal de ventre i la diarrea i es pot utilitzar per calmar els espasmes
intestinals dels infants. També serveix per provocar la regla i alleujar les
menstruacions doloroses. Se’n fan coccions per rentar ferides
i llagues. Gats contents, amos i mestresses contents, què més es pot demanar?
