Panical: aperitiu i diürètic

Flor del panical.

El panical (Eryngium campestre), que s’assembla als cards per les fulles llustroses i punxoses, pertany en canvi a la inofensiva família de les umbel·líferes, com l’anís o la pastanaga. De les eriçades fulles basals, emergeix una tija de mig metre carregada d’inflorescències verdes i globulars, sobre peduncles erectes, amb bràctees punxoses i minúscules flors de color blanc. La soca del rizoma és gruixuda i reptant i és el que acostuma a formar part de les receptes remeieres populars.

El panical viu una mica pertot arreu: zones boscoses, erms, camps abandonats, prats eixuts…, des de la terra baixa fins a la muntanya mitjana, amb clara preferència pels sòls calcaris i amb poques exigències d’humitat i fertilitat. El rizoma es recol·lecta a la tardor. Les seves propietats s’assemblen una mica a les d’altres umbel·líferes, com el fonoll: aperitives per despertar la gana en períodes de convalescència, diürètiques per provocar l’orina i depuratives per ajudar a eliminar líquids i toxines a través del fetge i dels ronyons. Un tros d’arrel penjat del coll o tocant la pell per prevenir els peus dels caminants de les molestes ampolles és un remei clàssic popular citat per nombroses fonts.

Fonoll per als gasos intestinals

Mata de fonoll.

El fonoll (Foeniculum vulgare) és molt fàcil de localitzar per les vores de camins, sòls abandonats, conreus de secà i matollars eixuts. Posseeix una base subterrània carnosa i perenne, de la qual puja cada any una tija llarga i ramosa, amb fulles molt dividides en segments estrets i d’un to verd-blavós. Les nombroses flors s’aixequen sobre grans umbel·les i són petites i de color groc. Els fruits són grisos, ovalats i estriats. Tota la planta desprèn una fragància anisada que deixa a la boca una aroma fresca amb sensacions alhora dolces i amargues.

Els fruits recollits a principis de tardor són digestius, carminatius, antiinflamatoris i aperitius. La seva infusió ajuda en les digestions difícils i en l’eliminació dels gasos intestinals. També és útil per desinflamar els ulls i els bronquis. Per altra banda, igual que altres umbel·líferes, com l’anís, ajuda les embarassades a reduir la sensació de vòmit i, posteriorment, a augmentar la secreció de llet; tanmateix s’ha d’anar en compte ja que les dosis excessives poden ser lleugerament tòxiques i provocar la regla.

Fel de la terra: un amarg aperitiu

Flors de fel de la terra.

Aquesta herba humil, coneguda com fel de la terra (Centaurium erythraea) per la seva amargor, passa quasi desapercebuda quan roman en estat vegetatiu, però crida verament l’atenció quan en la floració aixeca una tigeta erecta de 30-50 cm acabada en una inflorescència delicadíssima de flors roses molt nombroses que, enmig de la uniformitat vegetal del paisatge estival, brilla en la penombra de senders i camins de bosc. Les fulles, estretes i enteres, formen una roseta basal i van pujant oposades tot al llarg de la tija floral. Creix en boscos una mica ombrejats i frescos de tot arreu.

Tal com insinua el curiós nom popular, és aquesta una planta amarga com el fel, de la qual es recol·lecten les summitats florides i s’assequen ràpidament perquè en mantinguin el color rosat. Com altres amargues similars, s’utilitza per fer infusions o vins aperitius que obrin la gana —a l’estil del vermut— ja que estimula la secreció de sucs digestius, tonifica el fetge i l’estómac, evita les fermentacions i gasos, etc. Malauradament, el seu gust tan amarg exigeix que sigui consumida amb algun edulcorant o barrejada amb altres plantes més aromàtiques, com l’anís.