Flors del melilot.
El melilot o trèvol olorós (Melilotus officinalis) és
una herbàcia lleguminosa de quasi un metre d’alçada, amb les típiques fulles
trifoliades dels trèvols, però més allargades i dentades, que van sortint dels
nusos de la tija. Les flors grogues, petites i papilionàcies formen
raïms densos llargament pedunculats en la part superior de la planta. La
paraula melilot es refereix a la marcada preferència de les abelles per aquesta
planta mel·lífera de llarga floració. Quan la planta s’asseca desprèn una
agradable olor que procedeix d’una substància medicinal anomenada cumarina, per
la qual cosa s’utilitza per a l’obtenció de perfums. A les
nostres comarques apareix sobretot en terra baixa calcària, en vores de camins
i de conreus.
És una
planta antiinflamatòria, sedant i antiespasmòdica que s’ha utilitzat contra la
tos, la bronquitis, el nerviosisme i l’insomni. També és efectiva en
banys i cataplasmes oculars com a remei per als ulls cansats, els mussols de
les parpelles i la
conjuntivitis. Tanmateix , la seva aplicació farmacèutica més
difosa, ja sigui en fórmula d’herbes o en extracte, és per tractar les varices,
ja que ajuda a fluïdificar la sang i a millorar la circulació venosa. És una
planta que s’ha de prendre amb precaució i amb un procés precís d’assecatge. No
s’ha de consumir combinada amb altres medicaments anticoagulants.
