Flors del til·ler.
En les nostres comarques tenim dos til·lers
amb propietats medicinals: el de fulla petita (Tilia cordata) i el de fulla gran (Tilia platyphyllos). El primer sol fer molts llucs i rebrots en la
base del tronc i té les fulles cordades, més suaus, sense pèls al revers i
força simètriques. El segon les té més asimètriques en la base i més piloses en
el revers. Els til·lers de jardí, tan abundants avui dia en les nostres
ciutats, i que es caracteritzen per unes fulles de revers blanquinós, no tenen
qualitats remeieres. Les flors són grogues i oloroses i estan enganxades a una
bràctea o ala, la qual, un cop convertida la flor en llavor, en permetrà la dispersió
mitjançant el vent. Els til·lers es poden trobar en boscos frescos de la
muntanya mitjana, prop de barrancs i rius. Sovint han estat plantats en masies
i jardins per la suavitat de l’ombra que fa i l’olor de les flors, a més de la
seva ancestral utilitat.
La virtut popularment més apreciada
d’aquests arbres es troba en la til·la, que consisteix en la infusió de les flors
groguenques amb bràctees o sense. Si es recullen, cal assecar-les amb rapidesa
i airejar-les sovint, ja que es poden florir. Des de sempre s’ha considerat
aquesta infusió sedant i antiespasmòdica, molt recomanable per als nervis,
l’ansietat, l’insomni, les palpitacions i l’acidesa d’estómac. També té
propietats sudorífiques i ajuda a millorar els estats gripals i de febre en
general. La part interna de l’escorça del til·ler s’utilitza en decocció per
ajudar a depurar el fetge, eliminar l’àcid úric i tractar les migranyes.
