Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camamilla d'Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camamilla d'Aragó. Mostrar tots els missatges

Camamilla: per desinflamar

Flor de camamilla.



La camamilla (Matricaria chamomilla) a què fem referència és la que també s’anomena camamilla fina o d’Aragó. És una herba humil, de fulles molt primes i dividides que creix entre els sembrats de cereals o per les vores de camins. Les floretes són blanques i grogues, més petites que les típiques margaridetes, perfumades, esparses i abundants, amb les lígules una mica caigudes sota el receptacle groc.

La infusió de les flors té propietats antiinflamatòries, digestives, antiespasmòdiques i sedants. Per via interna, ajuda a desinflamar i és útil en tota mena de malalties gastrointestinals; les seves propietats sedants la fan recomanable en casos d’ansietat, insomni infantil, nervis. També és útil per calmar els espasmes i dolors produïts a causa de la menstruació. Per via externa, serveix per desinflamar els ulls, rentar ferides i llagues bucals, així com per fer pomades contra els èczemes i irritacions de la pell.

Matricària per a la migranya

Planta de matricària (Chrysanthemum parthenium).



La matricària (Chrysanthemum parthenium), anomenada també camamilla o mançanilla a les nostres comarques, és la típica planta que es tenia a les masies, en una torreta vora l’entrada de les cases rurals o en un raconet de l’hort. No és una planta silvestre i no s’ha de confondre amb la típica camamilla d’Aragó, de sabor més fi i que s’utilitza en les infusions que ens prenem habitualment. La matricària és més robusta, té les fulles dividides més amples, l’olor és molt més forta i el gust més amargant. Les flors són semblants a les de qualsevol camamilla: un botó groc rodejat de lígules blanques.

De la matricària s’han de recol·lectar les fulles i no les flors, com en el cas de la camamilla fina. Es pot emprar en infusió o en forma de tintura alcohòlica per a tota mena de migranyes i cefalees. És millor combinar-la amb altres remeis però cal conèixer exactament les causes del mal de cap (origen arterial, digestiu, ansietat...). Una fórmula recomanable podria ésser fulles de matricària amb flors d’espígol, til·la i melissa. També la hidroteràpia en forma de compreses fredes al cap i banys calents a les mans i peus pot ajudar en alguns casos... Tot acompanyat evidentment del silenci, la foscor i la fugida de l’estrès.