Grèvol: per tonificar el Nadal

Mata de grèvol.

Com el vesc, de què parlàvem fa un temps, el grèvol (Ilex aquifolium) és una altra de les típiques plantes nadalenques, la utilització excessiva de la qual a efectes ornamentals ha determinat la seva protecció en algunes comunitats, com ara Catalunya. I és que les fulles lluents i espinoses i els fruits vermells i arraïmats, tot just madurs en ple hivern, l’han convertit en obscur objecte de desig per part de les tribus urbanes, a risc de deixar els nostres boscos sense un dels complements energètics que diversos ocells i mamífers necessiten per suportar una època no precisament sobrera en recursos alimentaris.

Com a medicinal, el grèvol és una planta de dubtosa reputació, tant ecològica com sanitària, i que pot ser fàcilment substituït per altres plantes amb resultats idèntics. Tanmateix, ni que sigui per motius etnològics, la citem per la virtut reconeguda de les fulles com a tòniques, antiespasmòdiques, febrífugues i diürètiques. Aquestes propietats el fan indicat en cas d’inapetència, grips, bronquitis, reumatisme, etc. Els atractius fruits, com en el cas del vesc, ni tastar-los! Són purgants i vomitius dràstics i poden ser mortals si són consumits per infants.

Vesc: planta sagrada i antitumoral

Vesc.

El vesc (Viscum album) és la planta sagrada dels celtes, la que recollia la sacerdotessa Norma mentre dirigia a la Casta Diva les paraules rituals de purificació. Fou convertida després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la fructificació en els exemplars femenins de les baies blanques, viscoses i lluents. El vesc és una curiosa planta, unisexual, d’aspecte esfèric i fulles oposades i perennes, que parasita durant molts anys arbres com til·lers, àlbers, pomeres i altres; a l’entorn de les nostres comarques se n’ha detectat la presència més aviat sobre pins, especialment a la serra de Cardó i en algunes pinedes del Priorat, però mai de forma gaire abundant. Els tords i les merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors excrementades sobre les rames dels arbres; curiosa forma de preparar la seva pròpia mort quan després aquests fruits, convertits en la pega del vesc, seran l’arma funesta en la prohibida (però permesa!) caça en barraca que es practica a les Terres de l’Ebre i al País Valencià.

Les fulles de vesc tenen virtuts hipotensores, antiespasmòdiques i diürètiques, i han estat utilitzades en cas d’arterioesclerosi, edema, pressió alta o reumatisme. També s’ha demostrat que alguns dels seus principis actius tenen efectivitat antitumoral, per la qual cosa s’han aplicat en tractaments oncològics. Tanmateix, sembla que aquestes propietats queden bastant inactivades per la via digestiva i que solament la via intravenosa dels seus extractes resulta eficaç. Tot i així, s’han de mantenir precaucions i evitar l’automedicació, ja que pot interferir amb altres medicaments i provocar efectes secundaris. Els fruits són molt tòxics i la ingestió de més de vint baies pot causar la mort.