Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris herba sanguinària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris herba sanguinària. Mostrar tots els missatges

Herba de les set sagnies: per rebaixar la sang


Flors de l’herba de les set sagnies.



Amb el nom d’herba de les set sagnies, sanguinària o herbeta de la sang (Lithospermum fruticosum) es coneix una mata llenyosa i perenne, petita i ramificada, de tacte aspre a causa dels rígids pèls que ericen les seves fulletes. Sense flors s’assembla una mica al romaní, però sense fer olor. Les flors es reparteixen per les diferents branques, bàsicament al capdamunt dels brots. La corol·la és molt bonica, d’un a dos centímetres, i està formada per cinc pètals de color blau fort. Floreix a la primavera i principis d’estiu i el seu color intens crida l’atenció enmig dels paratges esteparis i secs. A les nostres comarques s’escampa per les muntanyes calcàries, des de la terra baixa fins a la muntanya mitjana. Els seus ecosistemes preferits són els terrenys oberts, amb poc arbrat, secs i molt assolellats. Tot i ser present pertot arreu, és destacable la seva presència a la serra de Montsant.


És una planta que té molta reputació arreu dels Països Catalans per rebaixar la sang, és a dir, per als qui pateixen hipertensió. També ha estat utilitzada contra la febre i els catarros. A nivell extern, serveix per rentar ferides. Per controlar la pressió alta, la infusió s’acostuma a prendre en dejú.



Passacamins: la sanguinària medieval

Flor del passacamins.


El passacamins (Polygonum aviculare) és una planta coneguda també com a herba de cent nusos, corriola i altres noms populars. És una herbàcia anual que s’arrossega per camins i terrenys erms a través d’unes tiges flexibles i resistents que van ocupant el sòl horitzontalment. Les petites fulles surten alternes dels nusos de les tiges i de les seves axil·les broten minúscules flors rosades i sense pètals.


Es considera una planta hemostàtica, diürètica i astringent. Coneguda antigament com herba sanguinària, s’aplicava per tallar les hemorràgies i se’n bevia la cocció en cas de malalties pulmonars quan hi havia hemoptisi, és a dir, quan s’expulsava sang per l’aparell respiratori. Les seves qualitats astringents la fan molt útil en casos de gastroenteritis i diarrea, normal o amb sang. Serveix també per calmar la set ardent dels qui han patit febres o diabetis. Per les seves propietats diürètiques, es pot donar contra la retenció de líquids, com a preventiu de càlculs renals i per ajudar en les afeccions urinàries. Pel seu contingut en silici, es considera també una planta remineralitzadora.