Flor del card marià o espinot (Silybum marianum).
El card marià (Silybum marianum), també anomenat espinot a les comarques del Camp, és una planta robusta, de fins a
un metre d’alçada o més, eriçada de punxes en les fulles i els capítols
florals. Les fulles són verdes i llustroses, recorregudes per unes taques
blanques que són a l’origen del seu nom tradicional (les gotes de llet que van
caure a la Mare de Déu quan fugia amb el nen Jesús de la persecució d’Herodes).
Les flors són roses i purpúries i s’enlairen sobre peduncles llargs i erectes,
tot formant uns capítols gruixuts i arrodonits, similars a carxofetes. Ocupa
terrenys erms, una mica humits i nitrogenats: vores de rieres, conreus
abandonats, etc.
La part més
remeiera són les llavors, que es recullen a finals d’estiu, quan els capítols
espinosos s’han assecat i en l’interior han madurat unes llavors petites
enganxades a uns pelets. La cocció d’aquestes llavors afavoreix la descongestió
del fetge i la producció de bilis; també fa pujar la pressió de la sang, per la
qual cosa s’ha de prendre amb precaució si és pateix d’hipertensió. De fet,
també les fulles retallades de punxes i els capítols florals, quan són tendres
i poc espinescents, es poden prendre bullides o en amanida i són —com en la
carxofa— estimulants hepàtics.
