Flors de blauet.
Els blauets o blavets (Centaurea
cyanus) són unes herbàcies fràgils, de tiges i fulles primes i piloses, que
solament criden l’atenció quan, en la seva floració a partir del maig, alegren
la monotonia dels camps de cereals i marges de camins amb esquitxos d’un blau
viu i profund. De la mateixa família que les margarides i camamilles, aquestes
humils i delicades plantes conformen capítols de diverses floretes amb pètals
estrets i punxeguts. Cada vegada menys abundants a causa de la proliferació
dels herbicides, els blavets i les roselles constituïen adés, amb els seus
contrastats blaus i vermells, un espectacle estètic en les nostres contrades
cerealístiques de l’interior (altiplans de Prades, Priorat, la Ribera, etc).
Els blavets són coneguts a França amb
el significatiu nom de casse-lunette (trencaulleres) en clara referència a les
seves propietats desinflamatòries sobre els ulls. Així, la cocció o la infusió
de les flors s’ha aplicat tradicionalment en forma de compreses o banys oculars
per mitigar la conjuntivitis, els ulls fatigats o irritats, els mussols o, fins
i tot, la vista cansada. Hi ha qui opina que aquestes propietats són
especialment aplicables a les persones amb ulls blaus i hi ha qui pretén veure
en l’eficàcia dels blavets una discutible conseqüència de la teoria medieval
dels signes, promoguda per l’aparença de centenars d’ullets blaus
contemplant-nos enmig dels bladars verdosos o groguencs. De fet, en el nostre
país hi ha nombroses plantes que tenen una major reputació oftalmològica:
camamilla, calèndula, saüc, plantatge, etc.
