Camedris.
El camedris me’l va fer
conèixer un antic curandero d’un poble del Baix Camp amb el nom virtuós d’herba
felera major. Es tracta d’una herbeta perenne i humil que es va escampant a poc
a poc gràcies als seus prims rizomes. Les tiges broten cada any erectes i
primes, d’un pam d’altura, una mica peludetes. Les fulles es van estirant al
llarg de la tija, petites i oposades, ovalades i amb dents arrodonides. Les
floretes són típicament labiades, de color rosat i púrpura, i fan grupets de tres
a sis en les axil·les foliars. És una planta discreta, difícil de reconèixer
per als profans, que s’amaga en les zones obagues i calcàries de molts dels
nostres boscos.
Una virtut atribuïda a la planta és la de colerètica, és a dir, que augmenta la
secreció de bilis o fel en les cèl·lules hepàtiques. També té propietats
tòniques i estimulants per a l’aparell digestiu, raó per la qual ha estat
utilitzada en licors i composicions aperitives (vermut, chartreuse...). De fet,
és una planta amb aplicacions locals molt diverses i poc contrastades: per a
les ferides, per a la gota, per a la febre, per a la pressió alta... Es pren en
infusió i té un gust lleugerament amarg.
