Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arç blanc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arç blanc. Mostrar tots els missatges

Gatmaimó: per a qualsevol contusió

Fruit del gatmaimó.



El gatmaimó (Tamus communis) és una enfiladissa prima i herbàcia que es doblega a l’entorn de branques i troncs a la recerca de la llum que li tapen els boscatges i barrancs ombrívols on acostuma a viure. S’asseca a l’hivern i rebrota amb força cada primavera del seu gros rizoma subterrani. Les fulles en forma de cor recorden les de l’arítjol, però el gatmaimó no té punxes. Les floretes són minúscules i unisexuals, amb estams i pistils en plantes diferents. Els fruits formen grups de boletes amb un atractiu i brillant vermell que recorda les groselles. Tanmateix, són verinosos i produeixen vòmits, diarrea i afeccions neurològiques. Com altres baies d’aquest estil i color (grèvol, galzeran, teix, gerds, arç blanc, arboç) són un aliment molt important per als ocells de bosc, però els humans hem d’anar amb compte a reconèixer-les exactament per evitar intoxicacions.

La part medicinal del gatmaimó és el rizoma: gruixut, carnós, com un gran nap, negre de fora i blanquinós de dintre. És tòxic per via interna. Aquest rizoma es tritura i es cou, la pasta resultant es xafa i s’aplica com un cataplasma sobre els cops amb hematoma, esquinços, blaus i contusions. Les mateixes propietats hemolítiques té l’extracte fluid. Més dubtosa és la tradició d’aplicar-lo fresc i ratllat en les zones afectades de reumatisme o ciàtica, sobre les quals produeix una gran rubefacció i irritacions indesitjables. A França una de les seves denominacions és herbe aux femmes battues, que significa ‘planta per a dones colpejades’. Ja veieu que, fins i tot en la botànica, el masclisme ha deixat la seva empremta.




Arç blanc per al sistema circulatori (Crataegus monogyna)

Arç blanc.


L’arç blanc sol presentar-se a les nostres comarques en forma d’arbust, però pot arribar a convertir-se en un petit arbre de fins a sis metres d’alçada. Les branques posseeixen unes punxes esparses, fortes i agudes. Les fulles caduques estan dividides en uns quants lòbuls profunds. Les flors són blanques i fines, amb cinc pètals i cinc sèpals, amb la típica aparença de la família de les rosàcies (pruneres, pomeres, cirerers...). El fruit és comestible, vermell, petit i farinós, de poca qualitat, i ja va ser consumit en la prehistòria, tal com mostren les recerques antropològiques. És anomenat en alguns indrets cirereta de pastor, tot i que aquest nom sol aplicar-se en els nostres pobles als fruits de l’arboç. Ocupa barrancs, marges de boscos, vores de riu, sempre en llocs humits o frescals.

Les flors de l’arç blanc tenen propietat antiespasmòdiques, sedants i regularitzadores del sistema circulatori i del cor. S’assequen i es prenen en forma d’infusió en tractaments per a la hipertensió, l’arterioesclerosi, les palpitacions i arítmies del cor, els espasmes nerviosos, l’angoixa i l’insomni. No sembla justificada la barreja de flors i fulles d’aquesta planta tal com s’ofereix en algunes botiges de plantes medicinals.




Fruits de l'arç blanc.