Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lletsó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lletsó. Mostrar tots els missatges

Làmpsana: l’herba de les mamelles


Làmpsana.



La làmpsana (Lapsana communis) és una herba que creix en les nostres comarques de forma espontània, en els camps de conreu de regadiu, a la vora dels camins i en les clarianes dels boscos. Pertany a la família de les compostes i s’assembla als típics lletsons de flors grogues, però una mica més alta i ramificada. Les fulles són tendres i retallades, i tant elles com la tija estan recobertes de pèls suaus. El seu gust és una mica amargant i, com el dent de lleó, es pot consumir com a verdura i en amanides depuratives.


En la medicina antiga es feia servir per a les dones a les quals se’ls tallava la llet, així com per curar les fissures dels pits en el temps de lactància, d’ací la major part de noms populars: hierba pezonera en castellà, herbe aux mamelles en francès, etc. Actualment es comercialitzen sucs i tintures emol·lients per estovar les congestions i inflamacions. El seu suc s’ha utilitzat per rebaixar els nivells de sucre en la sang. També se’n fan pomades o cataplasmes per ajudar a cicatritzar ferides, llagues i talls.





Enciam bord: per calmar les ànsies

Planta d'enciam bord (Lactuca virosa).


Hi ha dos tipus d’enciam silvestre de propietats i característiques semblants, Lactuca virosa i Lactuca serriola, essent la primera més abundant en les muntanyes i prats i la segona més pròpia d’erms i camps de terra baixa. Amb humitat i bona terra, ambdues assoleixen altures de més d’un metre. Les fulles són grans i serrades, unes basals i altres abraçadores entorn de la tija. Unes petites pues recorren les tiges i els nervis principals de les fulles. Les flors són grogues i compostes, com el llecsó i el dent de lleó, i s’aixequen sobre inflorescències terminals força altes. Els fruits són petits angelets amb pelets blancs i fins.


Igual que els enciams de menjar, quan es talla la tija flueix un suc lletós que es va solidificant i enfosquint. Aquesta substància amarga es va recollint al llarg dels dies mentre es va fent el tall una mica més avall. Aquest lactucari, conegut en segles passats com “opi d’enciam”, s’utilitzava per les seves propietats sedants i narcòtiques. És curiós recordar que tots els enciams, fins i tot els domèstics, tenen fama des de temps molt antics de calmar l’erotisme incontrolat i els somnis pecaminosos. El làtex assecat es pot prendre en infusió o en forma de xarop, sol o acompanyat de llúpol, per calmar l’excitació nerviosa, l’ansietat i l’insomni. En dosis excessives pot ésser lleugerament tòxic.