El freixe monumental de la Masia Gurdem , al terme
municipal d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà.
Hi ha dos tipus de freixe. A les zones més altes i humides
de Catalunya predomina el de fulla ampla (Fraxinus excelsior) mentre que a les
nostres comarques es desenvolupa el freixe de fulla estreta (Fraxinus
angustifolia). Creix a les vores de tots els rius i rieres sempre que es
mantingui un mínim d’humitat en el subsòl. Les fulles són compostes, amb 5-9
folíols dentats. Les flors són apètales i insignificants. Els seus fruits tenen
forma d’aletes verdes, allargades i planes per afavorir la seva dispersió pel
vent. Antigues tradicions citen que a l’ombra dels freixes no hi habita cap
animal verinós i que un cataplasma de les seves fulles o la cocció de l’escorça
eren bon remei contra el verí.
Les fulles del freixe són depuratives, diürètiques, una mica
laxants i tòniques per al cos. Són recomanables per millorar totes les
malalties cròniques dels òrgans interns (artritis, reumatisme, gota…) ja que
ajuden a eliminar les toxines de l’organisme. També s’han fet servir contra el
colesterol i la
hipertensió. Aquesta acció benefactora fa que la medicina
popular el recomani, juntament amb la fumària i l’angèlica, per alleujar els
símptomes del natural envelliment del cos, ja que la seva acció depurativa
millora la salut i permet gaudir d’una vida més llarga.
Fulles del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia).
