Fruit del galzeran.
El galzeran (Ruscus aculeatus)
és una planta perenne típica dels alzinars obacs de les nostres muntanyes. Té
una alçada de mig metre a un metre aproximadament. Les seves tiges rígides i
verdes surten d’un rizoma que va serpentejant per sota terra. Sobre les tiges
apareixen una mena de falses fulles que són, en realitat, tiges modificades,
dures, en forma de llança i acabades en punxa. Al mig de la fulla-tija
(fil·locladi) surt una flor blanca i insignificant que es convertirà en ple
hivern en una bola vermella, brillant i vistosa. Aquest fruit nadalenc no és
comestible, tot i que té poca toxicitat.
El rizoma és la part
medicinal de la planta. S ’ha
de recollir a la tardor sense excés. Tot i que el galzeran no està protegit, cal evitar la seva sobreexplotació, ja
que és un element important de l’ecologia de l’alzinar. El rizoma s’asseca a bocins
petits i es prepara en forma de cocció. El líquid resultant activa la
circulació venosa i és útil en tractaments contra les hemorroides, edemes i
varices, per a la qual cosa es recepta també en forma de pomada. També es pren
com a regulador menstrual per provocar la regla. Té una acció diürètica i serveix per
combatre la gota o els càlculs renals. Un famós remei tradicional contra
aquestes afeccions urinàries, anomenat xarop de les cinc arrels, es prepara amb
les arrels i tiges subterrànies del fonoll, api, espàrrec, julivert i galzeran.
