Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fumària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fumària. Mostrar tots els missatges

Fumària per al fetge



Flor de la fumària.




La fumària (Fumaria officinalis) formaria part d’aquest menyspreat món de les “males herbes” on els herbicides fan injustament estralls. És una herba que té molts noms populars: gallgalleret, angelets, julivert bord… És una planta molt fullosa, sense pèls, de port humil i flexible. Les fulles són tendres i molt retallades, d’on prové el nom de julivert bord. Les floretes, amb quatre pètals estrets i ajuntats, formen sobre el verd esquitxos de color rosa, semblants a petits peuets. És una herba molt comú a les nostres comarques, pròpia dels camps de regadiu, de les vores ombrívoles de camins i marges, sempre en ambients humanitzats i una mica frescos.

La fumària és una herbàcia amarga, molt adequada en les cures depuratives de primavera. Es recomana per estimular el fetge i la secreció de bilis, en la prevenció de càlculs biliars i en digestions pesades. El seu caràcter depuratiu ajuda en el tractament d’al·lèrgies i afeccions de la pell (acne, èczemes, psoriasi), aplicada en forma de compreses i consumida en forma d’infusions. També es pot prendre en forma de suc, liquant-la amb altres herbes de característiques remeieres semblants: dent de lleó, enciam, xicoira, créixens… Amb una mica de sucre o mel, el gust es fa més acceptable i la barreja es pot conservar millor. És un remei de temporada i convé no allargar el període de consum, ja que, en dosis altes, pot provocar algun efecte secundari.





Freixe: per a una llarga vida

El freixe monumental de la Masia Gurdem, al terme municipal d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà. 


Hi ha dos tipus de freixe. A les zones més altes i humides de Catalunya predomina el de fulla ampla (Fraxinus excelsior) mentre que a les nostres comarques es desenvolupa el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia). Creix a les vores de tots els rius i rieres sempre que es mantingui un mínim d’humitat en el subsòl. Les fulles són compostes, amb 5-9 folíols dentats. Les flors són apètales i insignificants. Els seus fruits tenen forma d’aletes verdes, allargades i planes per afavorir la seva dispersió pel vent. Antigues tradicions citen que a l’ombra dels freixes no hi habita cap animal verinós i que un cataplasma de les seves fulles o la cocció de l’escorça eren bon remei contra el verí.

Les fulles del freixe són depuratives, diürètiques, una mica laxants i tòniques per al cos. Són recomanables per millorar totes les malalties cròniques dels òrgans interns (artritis, reumatisme, gota…) ja que ajuden a eliminar les toxines de l’organisme. També s’han fet servir contra el colesterol i la hipertensió. Aquesta acció benefactora fa que la medicina popular el recomani, juntament amb la fumària i l’angèlica, per alleujar els símptomes del natural envelliment del cos, ja que la seva acció depurativa millora la salut i permet gaudir d’una vida més llarga.



Fulles del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia).