Mata de glinxot o créixens.
El glinxot o créixens de cavall (Veronica beccabunga i Veronica anagallis) són dos noms que
s’utilitzen en algunes poblacions de les nostres comarques per referir-se a
dues herbàcies aquàtiques, de fulles oposades, dentades i tendres que arrelen
en els substrats fangosos dels nostres rius i rierols poc profunds. Les seves tiges es mantenen
una mica decantades per sobre de l’aigua, mentre que dels nusos submergits
broten les arrels. En els nusos superiors s’aparellen les fulles i sobresurten
ramets de petites flors blaves i delicades de quatre pètals, que van suggerir a
l’imaginari popular un rostre difús com el del llenç de la Verònica de la
Passió de Crist.
Les dues veròniques citades tenen tantes
semblances morfològiques i remeieres que resulta banal capficar-se en la seva
diferenciació. Totes dues acompanyen una llarga llista de plantetes que
resulten delicioses a la primavera per preparar amanides depuratives i
diürètiques que ens forneixin vitamina C i ens netegin la sang, els ronyons, el
fetge i la pell de les toxines acumulades durant l’hivern: fulletes de
glinxots, créixens, dolceta, herba dels canonges, dent de lleó, ruques,
colitxos…, una fresca i silvestre verdor que podem acolorir i perfumar amb
pètals de caputxina, calèndula, violeta o borratja. Salut i bon profit!
