Herba de Sant Jordi per als nervis

Flor de l'herba de Sant Jordi

L’herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) és una de les herbàcies més boniques de les nostres comarques. Acostuma a fer-se entre roques i penyals calcaris de vores de riu, murs humits i pedruscalls argilosos. La bellesa de la seva floració fa que sovint es planti en jardins, ja que té poca necessitat d’aigua i de tractaments. Té un rizoma ben desenvolupat que rebrota cada primavera, amb tiges gruixudes i sense pèls de mig metre d’altura. Les fulles són oposades i llustroses i les flors, rosades i petites, formen inflorescències denses al capdamunt de les tiges. Tot i que en les zones més càlides floreix per Sant Jordi, en els barrancs de muntanya allarga la floració cap a l’estiu.

És una planta de la mateixa família que la valeriana (inexistent a les nostres comarques) i en la seva soca subterrània s’emmagatzemen substàncies amb la mateixa estructura química. Es considera una planta antiespasmòdica i sedant. Amb el seu rizoma dessecat es prepara una infusió relaxant, útil per als moments d’estrès, nervis, insomni, irritació i ansietat. En algunes zones hi havia el costum de posar-la en saquets sota el coixí per calmar el neguit dels infants. És una planta força desconeguda i que, en canvi, combina molt bé amb d’altres més utilitzades, com la passiflora, la tarongina o la til·la.

Rosella: per a la tos

Roselles.

No cal donar massa trets característics per descriure la rosella o roella (Papaver rhoeas), ja que és ben coneguda de tothom. Confinada sempre a ambients ruderals i agrícoles, especialment camps de cereals, tant ella com el paisatge amb què s’associava han patit força els efectes dels herbicides, de tal forma que ja no és fàcil contemplar embadalits els camps daurats esquitxats per la sang de les seves flors.

Els pètals medicinals són els que corresponen a l’espècie densament vermella. Es recullen i s’assequen ràpidament, tenint molta cura de remoure’ls per evitar les floridures. Són pectorals, antiespasmòdics i sedants, amb lleus trets narcòtics (cal no oblidar el seu parentesc amb l’opi). Es pot prendre en forma d’infusió o de xarop per tractar la tos, la bronquitis i les angines, sola o associada amb altres flors bèquiques, com la violeta o la malva. Aquesta infusió o la cocció de les càpsules dels fruits també es poden prendre de nit en cas d’insomni i nerviosisme, sol o combinat amb llúpol o valeriana.