Melissa per als nervis i l’aparell digestiu

Fulles de melissa.

La melissa o tarongina (Melissa officinalis) és una herbàcia vivaç, amb rizomes, de mig metre d’alçada, que creix espontània en zones molt fresques i humides dels nostres boscos, barrancs i rierols. No és una planta molt freqüent en estat silvestre, però es pot adquirir en qualsevol centre de jardineria i plantar en un racó fresc i ombrívol del tros o jardí, on es desenvoluparà amb facilitat. Les fulles són ovades, dentades i oposades, amb un tacte tendre i fi, i amb una olor suau i allimonada. Les flors són petites, blanques i labiades.

La infusió de les fulles és antiespasmòdica, tònica, sedant i digestiva. És molt útil per als estómacs delicats, els mals de ventre, la indigestió, el vòmit i les flatulències. Resulta molt indicat per a aquelles persones a qui «se’ls posen els nervis a la panxa», tal com diu la parla popular. El seu caràcter sedant la fa molt recomanable per a les crisis nervioses, insomni, vertigen, ansietat, estrès, etc. Cal no oblidar que la seva essència és la base de la famosa aigua del Carme, reputada garantia de la població de segles anteriors contra les crisis histèriques. La melissa s’aprofita també en la composició de nombrosos licors estomacals (chartreuse, benedictí, ratafia, etc). Darrerament, la seva essència o la seva infusió s’ha utilitzat amb bons resultats per alleujar els efectes d’altres malalties, com els herpes o l’hipertiroïdisme.

Herba de Sant Jordi per als nervis

Flor de l'herba de Sant Jordi

L’herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) és una de les herbàcies més boniques de les nostres comarques. Acostuma a fer-se entre roques i penyals calcaris de vores de riu, murs humits i pedruscalls argilosos. La bellesa de la seva floració fa que sovint es planti en jardins, ja que té poca necessitat d’aigua i de tractaments. Té un rizoma ben desenvolupat que rebrota cada primavera, amb tiges gruixudes i sense pèls de mig metre d’altura. Les fulles són oposades i llustroses i les flors, rosades i petites, formen inflorescències denses al capdamunt de les tiges. Tot i que en les zones més càlides floreix per Sant Jordi, en els barrancs de muntanya allarga la floració cap a l’estiu.

És una planta de la mateixa família que la valeriana (inexistent a les nostres comarques) i en la seva soca subterrània s’emmagatzemen substàncies amb la mateixa estructura química. Es considera una planta antiespasmòdica i sedant. Amb el seu rizoma dessecat es prepara una infusió relaxant, útil per als moments d’estrès, nervis, insomni, irritació i ansietat. En algunes zones hi havia el costum de posar-la en saquets sota el coixí per calmar el neguit dels infants. És una planta força desconeguda i que, en canvi, combina molt bé amb d’altres més utilitzades, com la passiflora, la tarongina o la til·la.