Calèndula per a la pell

Mata de calèndules.

La calèndula (Calendula officinalis) és coneguda a les nostres comarques per molts altres noms populars: boixac, goja, pets de frare, joans, etc. És una planta anual de jardí que es troba fàcilment en els nostres pobles, escapada de torretes o parterres, en un raconet de l’hort, en un marge de la carretera … Humil i soferta, ofereix ja en ple hivern l’esclat de les seves grans flors grogues o ataronjades. Les lígules o pètals aguanten en el centre corones de pistils que posteriorment es convertiran en fruits encorbats i eriçats de pues per facilitar la seva dispersió, tot enganxant-se al pèl dels animals.

La calèndula és una de les plantes remeieres antigues que ha obtingut més èxit en la farmacopea oficial i, avui dia, forma part de múltiples preparats farmacèutics i cosmètics per a la pell. Els pètals, recol·lectats i assecats amb rapidesa, s’utilitzen per confeccionar extractes, olis, cremes i tintures per a moltes afeccions de la pell. És un òptim remei per als fongs, desinflamatori, calmant i antisèptic. Tant la seva infusió com altres preparacions casolanes (pomades, olis…) es poden aplicar en cas d’èczemes, picades, irritacions, cremades i problemes de la pell. La seva infusió és també útil per a inflamacions dels ulls i conjuntivitis. Les seves propietats antiinflamatòries i astringents es poden reforçar combinant-la amb camamilla i plantatge.

Falguera mascle per als paràsits intestinals

Falguera mascle

Com totes les falgueres grans del país, la falguera mascle (Dryopteris filix-mas) destaca pel seu aspecte fullós, amb grans frondes de folíols retallats que, en el revers, emmagatzemen les espores en unes sèries paral·leles de botons anomenats sorus. Les espores són els elements reproductius que germinaran i crearan unes noves plàntules amb cèl·lules sexuals que donaran lloc a les noves falgueres. Les grans fulles surten d’una tija subterrània, gruixuda, més o menys horitzontal, anomenada rizoma, que és marronós per fora i blanc per dintre. La falguera mascle no és la més comuna de les nostres falgueres i es pot trobar de forma localitzada en les zones més ombrívoles de les muntanyes de Prades; cal no confondre-la amb la falguera o falguera típica (Pteridium aquilinum), que és molt més abundant i que no té cap propietat remeiera.

El rizoma de la falguera mascle té unes substàncies capaces de provocar la paràlisi i el despreniment dels paràsits intestinals, inclosa la temible tènia o solitària. El tractament ha d’incloure un purgant posterior que faciliti l’evacuació dels paràsits que s’han desprès de les parets de l’intestí. Tot i haver-se utilitzat en la nostra medicina popular, cal advertir que els principis actius del rizoma són molt forts i, en dosis incontrolades, poden originar efectes secundaris tòxics.