Falguera mascle
Com
totes les falgueres grans del país, la falguera mascle (Dryopteris
filix-mas) destaca pel seu aspecte fullós, amb grans frondes de folíols
retallats que, en el revers, emmagatzemen les espores en unes sèries
paral·leles de botons anomenats sorus. Les espores són els elements
reproductius que germinaran i crearan unes noves plàntules amb cèl·lules
sexuals que donaran lloc a les noves falgueres. Les grans fulles surten d’una
tija subterrània, gruixuda, més o menys horitzontal, anomenada rizoma, que és
marronós per fora i blanc per dintre. La falguera mascle no és la més comuna de
les nostres falgueres i es pot trobar de forma localitzada en les zones més
ombrívoles de les muntanyes de Prades; cal no confondre-la amb la falguera o falguera
típica (Pteridium aquilinum),
que és molt més abundant i que no té cap propietat remeiera.
El
rizoma de la falguera mascle té unes substàncies capaces de provocar la
paràlisi i el despreniment dels paràsits intestinals, inclosa la temible tènia
o solitària. El tractament ha d’incloure un purgant posterior que faciliti
l’evacuació dels paràsits que s’han desprès de les parets de l’intestí. Tot i
haver-se utilitzat en la nostra medicina popular, cal advertir que els
principis actius del rizoma són molt forts i, en dosis incontrolades, poden
originar efectes secundaris tòxics.
