Mata de Marxívol.
El gènere dels el·lèbors agrupa una colla
de plantes tòxiques de les quals a Catalunya n’hi ha dues, anomenades
vulgarment marxívols, una més mediterrània (Helleborus
foetidus) i l’altra més pirinenca (Helleborus
viridis). Les dues espècies tenen moltes semblances morfològiques,
ecològiques i químiques. El marxívol dels nostres boscos (Helleborus foetidus) és una herbàcia vivaç i perenne, de mig metre
d’alçada, amb fulles amples i dividides en folíols lanceolats, com si fossin dits
d’una mà. Les flors s’agrupen en una densa inflorescència verda, més pàl·lida
que les fulles. Creix en els boscos i clarianes de les nostres muntanyes més
prelitorals, amb preferència pels indrets amb ombra i humitat.
El marxívol és una planta tòxica, tant a
nivell intern com extern. Si es consumeix, produeix vòmits i convulsions, i pot
provocar la mort per aturada cardíaca. El seu ús popular era com a purgant
dràstic, però amb risc evident per a la vida. També s’ha utilitzat en emplastre
contra els furóncols i en banys contra les fístules anals i els penellons. Si
es manipula durant molta estona, pot entumir i insensibilitzar les mans, així
com causar irritacions a la pell pel seu caràcter rubefaent i vesicant. S’havia
utilitzat en veterinària contra la malaltia bacteriana dels ramats anomenada
carboncle.
