Flor de l'herba de Sant Jordi
L’herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) és una de les
herbàcies més boniques de les nostres comarques. Acostuma a fer-se entre roques
i penyals calcaris de vores de riu, murs humits i pedruscalls argilosos. La
bellesa de la seva floració fa que sovint es planti en jardins, ja que té poca
necessitat d’aigua i de tractaments. Té un rizoma ben desenvolupat que rebrota
cada primavera, amb tiges gruixudes i sense pèls de mig metre d’altura. Les
fulles són oposades i llustroses i les flors, rosades i petites, formen
inflorescències denses al capdamunt de les tiges. Tot i que en les zones més
càlides floreix per Sant Jordi, en els barrancs de muntanya allarga la floració
cap a l’estiu.
És una planta de la mateixa família que la valeriana
(inexistent a les nostres comarques) i en la seva soca subterrània
s’emmagatzemen substàncies amb la mateixa estructura química. Es considera una
planta antiespasmòdica i sedant. Amb el seu rizoma dessecat es prepara una
infusió relaxant, útil per als moments d’estrès, nervis, insomni, irritació i
ansietat. En algunes zones hi havia el costum de posar-la en saquets sota el
coixí per calmar el neguit dels infants. És una planta força desconeguda i que,
en canvi, combina molt bé amb d’altres més utilitzades, com la passiflora, la
tarongina o la til·la.
