Flor del morritort.
El morritort salvatge
o trencapedres (Lepidium latifolium) és una herbàcia perenne que disposa d’un
rizoma molt flexible, capaç d’esquivar pedres i altres obstacles i permetre
escampar la planta cap als indrets més favorables en humitat i frescor. Al llarg
del rizoma es formen nusos d’on surten les fulles lanceolades i dentades i, més
tard, les tiges florals coronades amb denses inflorescències de flors blanques
molt petites. Creix de forma natural en els marges o en els llits dels nostres
rius irregulars, però no és una espècie gaire freqüent. Si es planta en un
hort, s’escampa amb molta facilitat i persistència.
El morritort salvatge
és una planta de gust picant com la mostassa, per la qual cosa en diversos
països s’hi refereixen amb mots de la mateixa arrel que pebre: poivré, peverella, piperitis… És
una planta que es pot menjar fresca i tendra en amanida, com a aperitiva, tònica
i antiescorbútica. Es poden fer cataplasmes de fulles picades contra els dolors
de les articulacions i neuràlgies. També s’utilitza la planta contra diverses
afeccions urinàries: “trencar” les pedres, facilitar l’eliminació dels càlculs
renals, reduir els nivells d’àcid úric, desinflamar la pròstata, rentats
vaginals i prevenció de les infeccions urinàries. Sembla que té substàncies poc
adequades per a persones amb hipotiroïdisme. No sabem fins a quin punt la seva
aplicació contra les malalties del ronyó no es veuria reforçada per la famosa
Teoria dels Signes, tot comprovant la seva potència per esquivar pedres i
trencar el sòl.
