Marialluïsa.
La marialluïsa
(Lippia triphylla), tot i ser un arbust procedent d’Amèrica del Sud, s’ha
generalitzat molt a les nostres comarques i resulta fàcil trobar-lo en parcs,
jardins, horts i masies. Les fulles són lanceolades i formen verticils de
tres al llarg de les tiges. Les flors, que formen raïms en els brots superiors
de les tiges, són petites i de color lilós. Tota la planta exhala un perfum
suau i allimonat quan l’acarones amb la palma de la mà. Pertany a la mateixa
família que la berbena, una planta autòctona de gran reputació medicinal entre
els grecs i els romans. Però l’agradable gust i aroma de la seva parenta
americana deuria ser decisiu perquè la remeiera de tota la vida fos bandejada
per les noves begudes importades. Us sona?
Com a medicinal, la
marialluïsa serveix per fer infusions per al que podríem anomenar “malestars
d’ús comú”: mal de panxa, nervis, constipats… La seva infusió és digestiva i
relaxant, ideal per després dels àpats, per als gasos, per als dolors d’estómac
i d’intestins, sobretot quan procedeixen de la tensió nerviosa. Combinada amb
altres plantes sedants, com la melissa o la til·la ─totes elles molt
aromàtiques─ ajuda en estats d’ansietat, insomni i nerviosisme. També ajuda a
pal·liar els símptomes de mareig, vòmits i vertigen. En fi, sense esperar grans
miracles, sempre resulta reconfortant prendre medecines que deixen en els
sentits del gust i de l’olfacte sensacions tan agradables.
