Flors de la vidalba.
La vidalba i vidauba (Clematis vitalba) és una planta
enfiladissa que es retorça al voltant de troncs i murs gràcies a les seves
tiges flexibles i als pecíols abraçadors de les fulles. En condicions òptimes
d’humitat pot arribar a grans altures i formar troncs gruixuts com un braç. Les
flors són petites, blanques i oloroses, amb quatre sèpals blancs que assumeixen
la funció dels pètals. Creix en barrancs, vores de rius, marges i boscos humits
de tot el territori.
Les seves fulles fresques i xafades produeixen una important
acció rubefaent i vesicant. Aplicades sobre la pell, produeixen una ràpida
reacció de cremor i envermelliment que pot derivar en la formació de llagues i
èczemes. Aquesta qualitat era aprofitada en cas de neuràlgies i dolors que
demanessin un fort escalfament de la zona afectada. Antany era la planta
preferida dels captaires per provocar butllofes i nafres sobre la pell, a fi de
despertar la compassió del proïsme i recaptar alguna almoina; per aquesta raó
és també anomenada “herba de llagues”. Quan les lianes s’assequen, els
tronquets perden gran part de la seva toxicitat i, gràcies a la seva xarxa de
vasos porosos, cremen i deixen passar el fum amb facilitat. Aquesta facultat
era aprofitada abans per la canalla per gaudir, si n’és la paraula adequada, de
les primeres experiències fumadores.
