Matajaia.
A les nostres comarques tenim dos epilobis: l’anomenat
matajaia (Epilobium hirsutum) i l’epilobi de flor petita (Epilobium parviflorum).
A les zones humides del Pirineu és molt més visible el llorer de Sant Antoni (Epilobium
angustifolium), de flors roses grans i espectaculars. Els nostres epilobis es
fan a les vores de rius (marges del Brugent, Siurana, Glorieta…) i en zones
humides prop d’alguna font. Tots dos tenen rizomes, tiges erectes, flors
rosades agrupades en corimbes, amb quatre pètals escotats i fulles lanceolades
i dentades. La matajaia és, però, més alta i robusta, de més d’un metre, peluda
i amb flors i fulles més grans. L’epilobi de flor petita és tot ell més petit,
mig metre aproximadament, més fràgil, no tan pelut i les flors d’un rosa menys
intens.
Els epilobis no foren gaire reconeguts per la medicina
tradicional, a part d’alguns tractaments per a la diarrea o les llagues, pel
seu caràcter astringent. Tanmateix, la farmacologia moderna s’hi ha començat a
fixar a través de diverses investigacions pel seu potencial en el tractament de
malalties relacionades amb la pròstata i el sistema urinari. Així, hi ha
conclusions positives sobre l’efecte de les substàncies contingudes en els
epilobis (sobretot l’Epilobium parviflorum) en la hiperplàsia benigna de
pròstata, tumors, prostatitis, etc. De fet, són nombroses les empreses
especialitzades en productes naturals que estan comercialitzant l’epilobi de
flor petita per a diverses malalties: afeccions prostàtiques, caiguda del
cabell, inflamacions, cistitis, etc.
