Flors
de l’herba de les set sagnies.
Amb el nom d’herba de les set sagnies, sanguinària o herbeta de la sang (Lithospermum
fruticosum) es coneix una mata llenyosa i perenne, petita i ramificada, de
tacte aspre a causa dels rígids pèls que ericen les seves fulletes. Sense flors
s’assembla una mica al romaní, però sense fer olor. Les flors es reparteixen
per les diferents branques, bàsicament al capdamunt dels brots. La corol·la és
molt bonica, d’un a dos centímetres, i està formada per cinc pètals de color
blau fort. Floreix a la primavera i principis d’estiu i el seu color intens
crida l’atenció enmig dels paratges esteparis i secs. A les nostres comarques
s’escampa per les muntanyes calcàries, des de la terra baixa fins a la muntanya
mitjana. Els seus ecosistemes preferits són els terrenys oberts, amb poc
arbrat, secs i molt assolellats. Tot i ser present pertot arreu, és destacable
la seva presència a la serra de Montsant.
És una planta que té
molta reputació arreu dels Països Catalans per rebaixar la sang, és a dir, per
als qui pateixen hipertensió. També ha estat utilitzada contra la febre i els
catarros. A nivell extern, serveix per rentar ferides. Per controlar la pressió
alta, la infusió s’acostuma a prendre en dejú.