Mata d’orenga.
L’orenga (Origanum vulgare)
és una herbàcia perenne de mig metre d’alçada aproximadament, que va escampant
les seves tiges airoses en sòls frescos i una mica humits. Al llarg de les
tiges, creixen de forma oposada les fulles petites, ovalades, enteres i amb una
mica de borra. En la part superior apareixen corimbes densos de floretes
rosades o blanquinoses. Tota la planta exhala, quan la toques, un perfum
agradable i suau. És una planta freqüent en els boscos i prats muntanyencs de
totes les nostres comarques. Es recol·lecta sovint per a usos culinaris ja que
aporta un gust i aroma característic als sofregits de tomaca, pizzes, guisats,
etc.
L’orenga té virtuts
analgèsiques, antisèptiques i digestives i la seva infusió s’ha utilitzat per a
múltiples malalties: digestions pesades i gasos, dolors articulars, infeccions
per fongs, menstruació irregular... Escalfant-la en oli o aigua, s’aplica sobre
zones adolorides del cos, com en el cas de torticoli, cops i neuràlgies (dolor
en algun nervi). Les seves propietats desinfectants la fan aconsellable per
glopejar o netejar llagues i ferides. Una combinació d’orenga, sàlvia i
agrimònia és molt efectiva per fer gargarismes en afeccions de gola, tos,
angines i faringitis. Comercialitzada en forma d’oli essencial, es considera un
dels antisèptics més efectius que hi ha, capaç d’eliminar amb el seu contacte
tota mena de bacteris, virus i paràsits.
