Rosella: per a la tos

Roselles.

No cal donar massa trets característics per descriure la rosella o roella (Papaver rhoeas), ja que és ben coneguda de tothom. Confinada sempre a ambients ruderals i agrícoles, especialment camps de cereals, tant ella com el paisatge amb què s’associava han patit força els efectes dels herbicides, de tal forma que ja no és fàcil contemplar embadalits els camps daurats esquitxats per la sang de les seves flors.

Els pètals medicinals són els que corresponen a l’espècie densament vermella. Es recullen i s’assequen ràpidament, tenint molta cura de remoure’ls per evitar les floridures. Són pectorals, antiespasmòdics i sedants, amb lleus trets narcòtics (cal no oblidar el seu parentesc amb l’opi). Es pot prendre en forma d’infusió o de xarop per tractar la tos, la bronquitis i les angines, sola o associada amb altres flors bèquiques, com la violeta o la malva. Aquesta infusió o la cocció de les càpsules dels fruits també es poden prendre de nit en cas d’insomni i nerviosisme, sol o combinat amb llúpol o valeriana.