Fulles de boix.
El boix
(Buxus sempervivens) és un arbust propi de totes les nostres muntanyes
calcàries, adaptat a colonitzar ambients ben diversos i que fuig tan sols dels
més eixuts i propers al mar. Les fulles denses, ovalades, dures, petites i persistents el fan també
molt preuat en jardins i en ornamentació. Presenta a l’estiu una verdor lluent i a la
tardor-hivern adopta uns verds més grogosos i vermellencs. Les flors i els fruits
són insignificants. Forma part de l’estrat arbustiu típic de l’alzinar i de la
pineda de pi roig.
La seva reputació remeiera ha anat a la baixa, però s’ha conservat encara en
alguns llocs el seu ús tradicional per fer bastons, gaiates i coberts de fusta.
Els antics escrits
medicinals recomanen especialment la cocció de les fulles per fer locions
tonificants del cabell, així com en casos de psoriasi o dermatitis associada al
cuir cabellut. Per
via interna, el seu ús com a laxant, febrífug i hepatobiliar pot presentar
efectes secundaris tòxics.
