Flor de la brotònica.
L’herba brotònica (Stachys betonica)
és una herbàcia vivaç que rebrota cada any del seu rizoma. Prefereix
els ambients ombrívols i humits i, per tant, evita els boscos i les garrigues
de la mediterrània més seca. Es pot trobar en alzinars, rouredes, pinedes de pi
roig i bosquets de vora riu, tot ocupant petites clarianes, vores de senders i
racons de sotabosc, sobretot a les muntanyes de Prades. No és mai massa del
Fou una de les plantes més populars de la medicina
egípcia, grega, romana i medieval. Es recomanava com una panacea, per a quasi
tot. Fins i tot, se li atribuïen propietats màgiques i formava part d’amulets
contra la bogeria, la por, el mal de cap... La història s’acaba com tantes
coses i persones amb fama de valer per a tot: que al final no són veritablement
valuoses per a res. Així, la nostra brotònica ha acabat reduïda a un trist
paper en la farmacopea i les herboristeries modernes. La propietat més valorada de les fulles i flors és la de
sedant del sistema nerviós i de la cefalea tensional, útil també en casos
d’hiperactivitat, per millorar la circulació cerebral, etc. Un
cataplasma fresc o una compresa de la seva cocció ajuda a cicatritzar ferides i
llagues.
