Mata de grèvol.
Com el vesc, de què parlàvem fa un temps, el grèvol (Ilex aquifolium) és una altra de les típiques plantes nadalenques, la utilització excessiva de la qual a efectes ornamentals ha determinat la seva protecció en algunes comunitats, com ara Catalunya. I és que les fulles lluents i espinoses i els fruits vermells i arraïmats, tot just madurs en ple hivern, l’han convertit en obscur objecte de desig per part de les tribus urbanes, a risc de deixar els nostres boscos sense un dels complements energètics que diversos ocells i mamífers necessiten per suportar una època no precisament sobrera en recursos alimentaris.
Com a medicinal, el
grèvol és una planta de dubtosa reputació, tant ecològica com sanitària, i que
pot ser fàcilment substituït per altres plantes amb resultats idèntics.
Tanmateix, ni que sigui per motius etnològics, la citem per la virtut
reconeguda de les fulles com a tòniques, antiespasmòdiques, febrífugues i
diürètiques. Aquestes propietats el fan indicat en cas d’inapetència, grips,
bronquitis, reumatisme, etc. Els atractius fruits, com en el cas del vesc, ni tastar-los!
Són purgants i vomitius dràstics i poden ser mortals si són consumits per
infants.