Vesc.
El vesc (Viscum album) és la planta
sagrada dels celtes, la que recollia la sacerdotessa Norma
mentre dirigia a la Casta
Diva les paraules rituals de purificació. Fou convertida
després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la
fructificació en els exemplars femenins de les baies blanques, viscoses i
lluents. El vesc és una curiosa planta, unisexual, d’aspecte esfèric i fulles
oposades i perennes, que parasita durant molts anys arbres com til·lers,
àlbers, pomeres i altres; a l’entorn de les nostres comarques se n’ha detectat
la presència més aviat sobre pins, especialment a la serra de Cardó i en
algunes pinedes del Priorat, però mai de forma gaire abundant. Els tords i les
merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors
excrementades sobre les rames dels arbres; curiosa forma de preparar la seva
pròpia mort quan després aquests fruits, convertits en la pega del vesc, seran
l’arma funesta en la prohibida (però permesa!) caça en barraca que es practica
a les Terres de l’Ebre i al País Valencià.
Les fulles de vesc tenen virtuts
hipotensores, antiespasmòdiques i diürètiques, i han estat utilitzades en cas d’arterioesclerosi,
edema, pressió alta o reumatisme. També s’ha demostrat que alguns dels seus
principis actius tenen efectivitat antitumoral, per la qual cosa s’han aplicat
en tractaments oncològics. Tanmateix, sembla que aquestes propietats queden
bastant inactivades per la via digestiva i que solament la via intravenosa dels
seus extractes resulta eficaç. Tot i així, s’han de mantenir precaucions i
evitar l’automedicació, ja que pot interferir amb altres medicaments i provocar
efectes secundaris. Els fruits són molt tòxics i la ingestió de més de vint
baies pot causar la mort.
