Flors de morró.
Els morrons (Stellaria media), també
anomenats picagallina o morrons de canari, són unes herbàcies que neixen ja a
la tardor i perllonguen la seva vitalitat fins a principis d’estiu, donant lloc
fins a cinc generacions en un any. Els noms vulgars ja designen la predilecció
de moltes aus per les seves llavors i fulles. Són plantetes humils, baixetes,
de tiges i fulles toves i tendres, i floretes blanques en forma d’estrella, amb
cinc sèpals més grans que els petits pètals blancs i retallats. Cal no
confondre-la amb els verinosos morrons blaus (Anagallis arvensis), els quals se’n
diferencien clarament per les flors de colors blaus o carbasses.
Els morrons blancs viuen en ambients
lligats als éssers humans, horts, sòls urbans, vores de camins, sempre que hi
hagi una mica de frescor i certa garantia de nitrogen. Són astringents,
cicatritzants i calmants. Se’n poden fer pomades i ungüents per als èczemes, furóncols
i irritacions de la pell.
També tenen virtuts expectorants per a la tos. Per altra banda, són
plantes mineralitzants que es poden menjar en amanida o bullides com verdura.