Mata de salicària.
Si mai aneu passejant per la vora del
riu Gaià, o del Francolí, o del Brugent, i us criden l’atenció unes plantes
altives amb uns grans ramells espigats de flors roses rodejades de papallones,
d’una bellesa massa espectacular per a la nostra acostumada senzillesa
mediterrània, vol dir que us trobeu probablement al davant de la salicària (Lythrum
salicaria), una planta autòctona mereixedora de formar part de jardins
anglesos, a part de dipositària de virtuts medicinals una mica oblidades.
Les seves summitats florides, amb
fulles i flors, tenen propietats astringents i hemostàtiques. Serveixen, doncs,
per estroncar fluixos incontinents del cos. En el cas de les hemorràgies i com
un remei d’emergència, es pot utilitzar el suc fresc directament aplicat sobre
els talls, ferides o ruptures capil·lars. En casos de diarrea, fins i tot en
infants, es fan infusions de la planta, seca o fresca. Aquest líquid és també
útil per rentar ferides i llagues, a fi de facilitar-ne la cicatrització.
