Llúpol: unes flors sedants

Llúpol (Humulus lupulus).


El llúpol (Humulus lupulus) és una enfiladissa de tiges flexibles que pot arribar a enfilar-se fins a cinc o sis metres. Té unes fulles amples i palmades que recorden les dels ceps, de tres o cinc lòbuls, dentades i oposades. És una planta unisexual, la part masculina treu uns raïms insignificants de flors amb cinc estams mentre que la femenina és la que guarda el tresor medicinal, unes glàndules groguenques que impregnen les bràctees dels cons que amaguen els pistils. Aquesta planta creix en ambients frescos i humits, a les vores de barrancs i rius, com el Gaià o el Francolí.

Es recol·lecten els cons femenins, els quals s’utilitzen directament o bé són sacsats fins que solten les glàndules on hi ha l’essència remeiera. El llúpol és amarg i aromàtic, per la qual cosa ha estat aprofitat per a la fabricació de cervesa. També és sedant, lleugerament hipnòtic i diürètic, i es pren en infusió o en forma de tintura diluïda en casos d’insomni i nerviosisme. En alguns llocs hi ha el costum d’omplir els coixins amb els cons per aconseguir un dormir plàcid i sense malsons.