Card marià per al fetge

Flor del card marià o espinot (Silybum marianum).


El card marià (Silybum marianum), també anomenat espinot a les comarques del Camp, és una planta robusta, de fins a un metre d’alçada o més, eriçada de punxes en les fulles i els capítols florals. Les fulles són verdes i llustroses, recorregudes per unes taques blanques que són a l’origen del seu nom tradicional (les gotes de llet que van caure a la Mare de Déu quan fugia amb el nen Jesús de la persecució d’Herodes). Les flors són roses i purpúries i s’enlairen sobre peduncles llargs i erectes, tot formant uns capítols gruixuts i arrodonits, similars a carxofetes. Ocupa terrenys erms, una mica humits i nitrogenats: vores de rieres, conreus abandonats, etc.

La part més remeiera són les llavors, que es recullen a finals d’estiu, quan els capítols espinosos s’han assecat i en l’interior han madurat unes llavors petites enganxades a uns pelets. La cocció d’aquestes llavors afavoreix la descongestió del fetge i la producció de bilis; també fa pujar la pressió de la sang, per la qual cosa s’ha de prendre amb precaució si és pateix d’hipertensió. De fet, també les fulles retallades de punxes i els capítols florals, quan són tendres i poc espinescents, es poden prendre bullides o en amanida i són —com en la carxofa— estimulants hepàtics.