Fulles de bardana.
La bardana (Arctium lappa i Arctium minus)
que es troba per les comarques del Camp és la varietat menor, però gaudeix de
les mateixes propietats. És una herbàcia gran, amb fulles basals molt amples —un
o dos pams— , grosses i peludes, verdes per dalt i blanquinoses pel revers. Al
cap de dos anys emergeixen de la base les tiges florals, amb capítols globulars
eriçats de puntes ganxudes i petites flors roses en la part superior. Amb la
maduració s’endureixen i formen unes boles que s’enganxen fàcilment a la roba.
L’arrel és gruixuda i llarga i és la que té més propietats remeieres. Creix en
llocs frescos, humits i nitrogenats, preferentment en zones de muntanya.
L’arrel es recull
a la tardor i les seves virtuts són majors si es pren fresca. Les propietats
antisèptiques, depuratives i cicatritzants de la planta la fan molt útil en
afeccions de la pell (psoriasi, picades, dermatitis, èczemes, fongs, furóncols,
acne...), combinant l’ús intern (cocció) amb aplicacions tòpiques en forma de
pomades. És útil en afeccions del sistema urinari (com la gota) i del fetge.
També té propietats hipoglucemiants, que ajuden en els tractaments de la
diabetis. Les fulles fresques es poden aplicar en cataplasma sobre picades i èczemes,
tot i que pot produir reaccions al·lèrgiques en algunes persones.
Flor de la bardana.
