Fruits de savina.
La savina
que es fa al nostre territori (Juniperus phoenicea) té les fulles semblant a
les d’un xiprer, però els seus fruits o gàlbuls són més petits i de color
vermellós. Encara que pot convertir-se en un arbret, el port general és
arbustiu i apareix disseminada en sòls pobres i secs. En serres com el Montsant
es doblega i s’encongeix sobre els lloms calcaris i esquitxa el blanc de la
roca de taques d’un verd molt fosc. A vegades, com a les costes de Tarragona,
arriba a conformar masses boscoses de certa entitat i amb una alçada d’uns cinc
metres.
La savina, ara que tothom està que trina amb la llei Gallardon ,
podria convertir-se en l’alternativa de l’avortament terapèutic digne. Potser
hi ha qui vol tornar a les èpoques primitives en què les dones es prenien
qualsevol cosa per interrompre una gestació no desitjada. En aquest sentit, la
savina compliria tots els requisits: «les dones utilitzen aquest remei per
avortar i solen pagar la pena de la seva detestable culpa, perquè quasi sempre
exciten tan horrible flux de sang que es converteixen en tomba del fill a qui
van intentar treure la vida». Frases que pertanyen a un text antic podrien
incloure’s ara en el text de la nova llei. A part d’aquest ús perillosíssim,
els fruitets de la savina han estat objecte de pràctiques esotèriques ben
curioses: eliminar les berrugues del cos. Les referències existeixen en pobles
ben diversos, especialment del País Valencià, i solen coincidir en una pràctica
ritual: agafar tants gàlbuls de savina com berrugues, amagar-los sota una pedra
en algun camí per on no s’hagi de tornar a passar i deixar que mentre els
gàlbuls s’assequin ho facin igualment les indesitjables berrugues.
