Mata de vinques.
Les
vinques o vincapervincles (Vinca minor i Vinca difformis) deuen el seu nom a
aquesta facultat tan pròpia de vinclar-se i enredar-se a base d’estirar tiges
primes i flexibles per sobre del
Les vinques contenen substàncies de certa toxicitat, amb efectes sobre la
hipertensió arterial i el cor. Alguns dels seus extractes han estat
comercialitzats per les empreses farmacèutiques. Tradicionalment s’han
utilitzat les fulles per fer tònics aperitius en anèmies i convalescències. El
títol de la planta l’he dedicat a l’ancestral ús que bruixes i bruixots en
feien per a la confecció de filtres d’amor. Una planta que lliga i relliga tan entusiàsticament com
aquesta seria símbol inequívoc del bon lligar, fins i tot en el món d’avui dia.
