Malrubí.
El malrubí (Marrubium vulgare)
és una mata herbàcia, densa, de més de mig metre d’alçada, que aixeca un feix
de tiges peludes i rasposes, sobre les quals es disposen de dues en dues unes
fulles arrodonides, oposades i blanquinoses. Les flors són labiades, de color
blanc, acumulades en verticils globulars enmig de les dues fulles. Desprèn una
aroma forta, no gaire agradable. Ocupa terrenys àrids i
assolellats, tant de plana com de muntanya, erms, vores de camins, voltants de
pobles i masies.
El seu
nom deriva de dos mots hebreus que signifiquen «suc amarg». Aquesta amargor
aconsella que es prengui en forma de xarop o d’infusió amb força mel. Ha estat utilitzat des de temps
dels egipcis i grecs per curar malalties de l’aparell respiratori a causa de
les seves propietats expectorants, febrífugues i sedants: bronquitis, asma,
tos, etc. La planta no s’ha salvat tampoc d’usos ben peculiars
lligats a creences tradicionals, com la de fer curar l’hepatitis a base
d’orinar sobre la mateixa planta durant nou dies; el marciment de la planta
aniria acompanyat de la curació del malalt.
