Espígol (Lavandula angustifolia).
L’espígol es presenta a les
nostres comarques sota dues formes bàsiques, el pròpiament dit espígol
(Lavandula angustifolia), de fulles més estretes, verdes i curtes, propi de les
serres més altes, i l’altrament conegut com a barballó (Lavandula latifolia),
de port més alt i obert, fulles més amples i blanquinoses i propi de les terres
més baixes. Ambdós tenen preferència pels terrenys calcaris i assolellats.
Emeten la característica fragància de lavanda, tot i que és més suau en el
primer i més aspra i camforada en el segon.
Les virtuts de l’espígol són
inesgotables i diverses a nivell popular. De totes, potser destacaria la seva
qualitat antisèptica, que el fa útil en tractaments externs (ferides, llagues,
picades…) i interns (bronquitis, afeccions respiratòries). També és un bon
antispasmòdic, és a dir, capaç de calmar els espasmes nerviosos, l’ansietat a
l’estómac, còlics , indigestions, etc. Això sense oblidar la seva tradicional
utilitat per perfumar els armaris i protegir la roba de la voracitat de les
arnes.
