Xiprer: per a la circulació

Fruits del xiprer.


Tot i el seu predomini en els nostres paisatges rurals i urbans, el xiprer (Cupressus sempervirens) no és un arbre autòcton. El seu origen sembla ser Grècia o Turquia, però la tradició força antiga d’aprofitar el senyal de la seva imatge rectilínia apuntant el cel, el va convertir en element indispensable de cementiris, monestirs i temples. Símbol de la mort i de la resurrecció, fou ja consagrat pels grecs i els romans a Plutó, el déu dels inferns; les seves branquetes aromàtiques eren escampades en les cerimònies funeràries.

Els fruits o boles del xiprer tenen propietats astringents, antisèptiques i vasoconstrictores, per la qual cosa han estat aprofitats per la medicina popular en problemes de circulació sanguínia, com les varices, les hemorroides o les pèrdues uterines de sang. Es pren la cocció dels fruits picats per via interna, però també es poden fer banys o pomades per a aplicacions externes en les parts afectades. Resulta interessant combinar el xiprer amb altres plantes com el galzeran o el ginkgo, també de reconeguda acció tònica per a la circulació de la sang.