Fruits del xiprer.
Tot i
el seu predomini en els nostres paisatges rurals i urbans, el xiprer (Cupressus
sempervirens) no és un arbre autòcton. El seu origen sembla ser Grècia o Turquia, però la tradició força antiga
d’aprofitar el senyal de la seva imatge rectilínia apuntant el cel, el va
convertir en element indispensable de cementiris, monestirs i temples. Símbol
de la mort i de la resurrecció, fou ja consagrat pels grecs i els romans a
Plutó, el déu dels inferns; les seves branquetes aromàtiques eren escampades en
les cerimònies funeràries.
Els fruits o boles del xiprer tenen propietats
astringents, antisèptiques i vasoconstrictores, per la qual cosa han estat
aprofitats per la medicina popular en problemes de circulació sanguínia, com
les varices, les hemorroides o les pèrdues uterines de sang. Es pren la cocció
dels fruits picats per via interna, però també es poden fer banys o pomades per
a aplicacions externes en les parts afectades. Resulta interessant combinar el
xiprer amb altres plantes com el galzeran o el ginkgo, també de reconeguda
acció tònica per a la circulació de la sang.