Créixens.
Els
créixems (Nasturtium officinale) són fàcils d’aconseguir avui dia en qualsevol
botiga ben assortida de verdures on probablement la anormalització lingüística
del país els catalogarà amb el nom més conegut de berros. Tot i així, val la pena ressaltar que és una planta ben
autòctona, amb noms també autòctons com clenxes o glinxes, que es pot trobar en
rius i rierols de les nostres comarques, en indrets en què l’aigua quedi una
mica estancada, poc fonda i amb una certa aportació de matèria orgànica no
contaminant. Les fulles compostes, amb folíols ovalats i carnosos de gust
picant, van brotant de tiges llargues i horitzontals, una mica submergides i
arrelades a l’aigua. Les flors són importants de conèixer: crucíferes, amb
quatre pètals blancs petits i agrupades en inflorescències que van estirant
bajoquetes al llarg de la
tija. Aquest detall i la picantor de les fulles ens pot
permetre distingir-les d’altres plantes aquàtiques que comparteixen ecosistema
i els noms de les quals ja adverteixen que no és or tot el que lluu: créixens
de cavall, créixens bords i clenxots.
Els créixems són un
deliciós aperitiu en amanides, però, a més, aporten vitamines C, B i A i
minerals com el calci o el ferro en quantitats molt superiors a la major part
de verdures i hortalisses habituals. Aquesta qualitat alimentària aconsella el
seu consum en tractaments depuratius i tònics del
