Te de roca.
Poques
plantes tenen en el món rural i muntanyenc de les comarques meridionals tant de
prestigi com el te de roca (Jasonia glutinosa), potser en part per la
dificultat de la seva localització, circumscrita a roquissars i cingles
calcaris de l’àrea mediterrània, potser en part per la pretensió de les classes
humils d’haver trobat a prop de casa un succedani de l’aristocràtic i exòtic te
de les Índies. De fet, una dotzena d’espècies vegetals han estat batejades amb
la mateixa denominació: te blanc, te bord, te de soqueta, te del país, te
pudent … tots elles amb una sola característica que podia imitar —de ben lluny—
les prestacions de l’original: la lleu i aromàtica amargor de la seva infusió, que
recorda vagament la del noble te anglès. El te de roca brota d’uns rizomes que
durant l’hivern resten ben enterrats en les esquerdes de les roques calcàries,
sempre en indrets ben càlids i assolellats. A la primavera, desenvolupa unes
tiges rígides i erectes de dos pams d’alçada, plenes de fulles lanceolades, que
conformen en la part superior algunes flors grogues, de la família de les
compostes. Tota la planta és viscosa, pilosa i olorosa.
Els recol·lectors saben que solament s’han de tallar les parts aèries de la
planta (i no totes), deixant sempre intacta la soca per rebrotar l’any vinent i
algunes tiges florides per escampar noves llavors. La tisana del te de roca és
un bon digestiu, molt adequat per al mal de ventre, pesadesa d’estómac,
diarrea, acidesa, etc. També és molt utilitzada per la medicina popular per
rebaixar la pressió de la sang i per als constipats amb tos. És, per altra
banda, una bona opció per substituir el cafè i el te, en cas de voler evitar
les substàncies excitants d’aquestes dues begudes. I no crea cap altra addicció
que la del plaer d’assaborir-la!
